Comptar núvols a la Vall de Núria (Juliol, 2007)
Tota bona excursió té un moment màgic, intens, un moment que recordes molt de temps després, quan ja has oblidat molts dels detalls de la resta del viatge. Aquest moment va ser per a mi quan arribarem a la Vall i ens tombarem damunt la gespa. Em vaig posar una música molt tranquileta, un piano que semblava dissoldre’s a l’aire i vaig gaudir una bona estona d’aquell cel pur, blau, ple de grans núvols que travessaven la volta com si foren immensos transatlàntics dels que jo m’acomiadava des de la meua perspectiva privilegiada.
El temps se havia detingut, encara que no pas els núvols i jo haguera estat una llarguíssima migdiada mirant al cel si no haguera segut perquè baix, a la Terra, m’envoltava un espectacle de verdes i abruptes muntanyes.
Caragol
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif)
M’agrada contemplar sempre els nuvols, estirat a la gespa, es un moment magic, en la que qualsevol problema sembla petit….
La musica de Piano semblava de Philip Glass…
Un Peto, Marc
Markhus
moltes gràcies per la teva visita i el teu comentari.
Sí que és veritat que és tot un plaer el fet d’estirar-se i contemplar com la natura estén la seva inmensitat sobre nosaltres.
La cançó que són amb el vídeo és de Vim Mertens “A tiels leis”.
Caragoleta
Un invito a veure “El guardià de les mans”, amb la música de A tiels leis..