En bicicleta pel parc natural del Saler

No hi ha res com el pensat i fet. Alçar-se un matí i dir: Anem al Saler? Aleshores agarrem la bici i ens anem cap al Saler pel carril bici que el comunica amb la ciutat de València. Si el dia ix bo, sense massa calor, el camí es pot fer molt agradable, donat que el camí és gairebé tot pla i a més pots gaudir en primer lloc del poquet paisatge de l’horta que ens queda (amb tot l’arrasament que s’ha produït a la Punta), després de la platja i finalment del bosc de pins que conforma el parc natural del Saler per a després tornar a la platja i el seu paisatge de dunes.

 

El paisatge de l’horta m’agrada molt perquè és el meu paisatge de la infantesa. Malauradament l’especulació urbanística, la corrupció política i el creiximent insostenible i sense sentit de la ciutat ha fet que poquet a poquet vaja desapareixent com bé mostra el documental A tornallom. De totes formes encara hi queden racons on poder gaudir d’aquest paisatge i en bicicleta!

 

La platja que podem veure va canviant des de la platja urbana i massificada de la ciutat fins a la platja més estreta i solitària del Saler. Fins i tot a Pinedo hi ha una platja nudista però no ens detinguérem per ella, tampoc està gaire ben senyalitzada. La part de les dunes és molt bonica ja que per un costat està la platja i darrere les dunes està el parc natural. Una llàstima que ni la flora ni les dunes estiguen ben senyalitzades i així els visitants podríem conèixer-les millor.

 

Per últim cal parlar del parc natural del Saler, un bosc de pins per el que es pot passar caminant o en bicicleta. És molt bonic veure un paisatge com aquest tan a prop de la ciutat i a més poder passejar per ell en silenci, sense cap molèstia, tranquil·lament.

 

En quant al carril bici és molt irregular. Hi ha un tram en el que desapareix completament i si no el coneixes pots tardar en trobar-lo de nou. També té el defecte que tenen la majoria de carrils bici del País Valencià i és que són completament marginals, depenen de les carreteres i no se’ls dóna cap prioritat, per això s’han de donar moltes voltes innecessàries, es passa per llocs que haurien d’estar reservats als vianants i es causen molèsties vianants i ciclistes mútuament i damunt no n’hi ha cap preocupació per mantenir el carril o per fer la bicicleta un mitjà de transport. A veure si les coses canvien.

Caragolet