Fent País

Imagineu-vos que aneu a passar una vesprada en un dels pobles més bonics del País i damunt teniu com a acompanyant a un músic prou conegut del lloc que t’explica la seua infantesa, com ha anat canviant la població amb el pas dels anys i damunt de tot, com enyora aquesta vila històrica cada vegada que s’ha d’anar per qüestions de treballs. M’haguera quedat sentint-lo hores i hores però havíem de parlar de coses de treball. I és que cada vegada que vaig a Xàtiva m’enamore d’ella i de les seues rodalies com ara Moixent o Canals, entre muntanyes i bonics núvols grisos durant l’hivern.

Ha estat una vesprada bonica, molt agradable, parlant de com hem perdut una mica l’essència del contacte humà i com la gent “de poble” (un terme que per a mi no és pas despectiu, al contrari) ara mateix ha d’ensenyar moltes coses a la de ciutat, en especial respecte a les relacions humanes.

I així hem passat la vesprada, malgrat que també havíem de parlar coses de treball, i amb molt de gust per cert, ho hem passat molt bé, i com sempre que vaig per allà, se’m fa curta l’estada i em quede amb ganes de tornar aviat.

La propera vegada que hi vaja parlarem de Gavarda.

Caragolet